Castellano

El cànon de sanejament d'aigües és un impost propi de la comunitat autònoma de les Illes Balears la recaptació del qual s’ha de destinar íntegrament, deduïts els costs de gestió, al finançament de les actuacions de política hidràulica que siguin competència del Govern de les Illes Balears.

Fet imposable

L’abocament d'aigües residuals manifestat a través del consum –real, potencial o estimat– d'aigües de qualsevol procedència, amb excepció de les aigües pluvials recollides en aljubs o cisternes.

Exempció 

Queden exempts l’abocament d'aigües residuals que fan les explotacions agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes, i l’aigua destinada als serveis públics d’extinció d’incendis. Així mateix, en queda exempt l’abocament d’aigües residuals, que es posa de manifest a través del consum per captació directa d’aigües superficials o subterrànies de les mateixes persones usuàries, sempre que s’utilitzi per a reg en usos agrícoles.

El benefici de l’exempció és aplicable des que se’n  faci el reconeixement.

El model de sol·licitud i la documentació a presentar són a l’apartat “Descàrrega d’impresos i formularis” (pitjau aquí). Els documents que s’han d’adjuntar a la sol·licitud són:

Meritació

En el moment en què  el tribut resulti exigible. No obstant això, per al supòsit de captació directa per a consum propi, la meritació es produeix el 31 de desembre o en la data de cessament de la captació quan aquesta fos anterior.

Subjecte passiu:

a) El contribuent és la persona consumidora de l'aigua. Es considera com a tal el titular del contracte de subministrament o a qui, per qualsevol altre mitjà, adquireixi l'aigua per al consum directe.

b) Substitut del contribuent:

Són obligades a ingressar el cànon de sanejament, en concepte de substituts del contribuent, les persones físiques o jurídiques  i les entitats sense personalitat jurídica  que subministren l'aigua. A  aquest efecte, aquestes persones  tenen l'obligació de cobrar a les persones usuàries el cànon de sanejament, fent-lo repercutir en la factura separadament de qualsevol altre concepte. L'obligació de l'ingrés del cànon de sanejament neix en el moment en què es factura l'aigua al client.

 L'obligació establerta en l'apartat anterior recau sobre els transportistes de l'aigua que no hagin satisfet el cànon de sanejament a l'entitat subministradora.

Base imposable:

     La base imposable per a la determinació de la quota variable és constituïda per l'aigua consumida mesurada en metres cúbics. Es determina en règim d'estimació directa.

     La base imposable  es pot determinar en règim d'estimació objectiva singular mitjançant la utilització dels signes, índexs o mòduls que es determinin reglamentàriament en els casos de:

-       Captació directa de l’aigua.

-       Consum d’aigua depurada destinada exclusivament a l’activitat d’explotació de camps de golf.

Quota:

La quota del cànon de sanejament està constituïda per la suma de la quota variable, en funció del consum,  i la quota fixa. La quota variable es determina per metre cúbic d’aigua i la quota fixa mitjançant l’aplicació dels elements tributaris corresponents.

S’estableix una quota variable amb caràcter general i en el cas de consums domèstics relatius a habitatges i de consums relatius a establiments hotelers, o categories equiparables, s’estableixen les quotes variables en funció de l’escala per blocs de consum mensuals, per cada habitatge o plaça d’establiment.

Pel que fa al consum domèstic d’habitatges, en els casos en què el subministrament d’aigua es faci i es facturi a comunitats de propietaris o altres entitats anàlogues integrades per una pluralitat de propietaris d’habitatges o establiments, tenen la condició d’abonats, a l’efecte de  determinar la quota variable que estableix aquest apartat, cadascun dels habitatges o establiments que la integren, a més de la mateixa comunitat o entitat si disposa almenys d’un punt de subministrament. En aquests casos, a l’efecte de determinar la quota variable aplicable, s’ha de tenir en compte el consum mensual que resulti de dividir la quantitat total d’aigua subministrada cada mes a la comunitat o entitat entre el nombre d’habitatges o establiments que la integren, a més de la mateixa comunitat si disposa d’ almenys d’un punt de subministrament.

Pel que fa al consum en establiments hotelers, l’escala s’ha d’aplicar en funció de les places de l’establiment, de manera que, a l’efecte de determinar la quota variable aplicable, s’ha de tenir en compte el consum mensual que resulti de dividir la quantitat total d’aigua subministrada cada mes a l’establiment hoteler  entre el nombre de places de l’establiment.

Excepcionalment, en els casos de fugues d’aigua, el consum que s’ha de tenir en compte als efectes d’aplicar l’escala per blocs és la mitjana del consum dels dotze mesos immediatament anteriors, de manera que la diferència entre el consum efectiu i aquesta mitjana queda sotmesa a la quota variable general. Aquesta regla excepcional per als casos de fugues d’aigua  només es pot aplicar una vegada cada tres anys.

Des de l’1 de gener de 2020 s’ha d’entendre que s’ha produït una fuga d’aigua quan se superi en més de 80 metres cúbics mensuals i, a més en més d’un 40% el consum corresponent al mateix període de l’any anterior.
En el cas en què la fuga d’aigua afecti a més d’un període dels facturats pel substitut, aquesta regla excepcional només s’aplica al període en el que el consum hagi estat superior.   

La quota variable en el cas de consum d’aigua depurada destinada exclusivament a l’activitat d’explotació de camps de golf  en règim d’estimació objectiva s’estima de manera objectiva en una  quantitat fixa anual, en funció del tipus de camp de golf, e dia 31 de desembre de cada any, segons les tarifes següents:

1) Camps de golf de 18 o més forats: 20.000 euros/any.

2) Camps de golf de 9 o més forats: 10.000 euros/any.

3) Camps de golf pitch-and-putt homologats federativament: 5.000 euros/any.

En cas d’aplicació del règim d’estimació objectiva la quota del cànon comprèn únicament la quota variable que resulta de les tarifes anteriors.

En cas de renúncia al règim d’estimació objectiva per part dels contribuents, la quota variable s’ha de determinar d’acord amb les regles generals de l’impost.

Tarifes de l’exercici:

Les quotes de la tarifa B2 tenen caràcter de tarifa mínima, i  només són aplicables quan la quota que correspon a aquestes indústries, segons que els diferents calibres de comptadors d’aigua de la tarifa B.3, sigui inferior. En cas contrari s’hi aplica la tarifa B.3..

Càlcul de la quota variable en el cas de fugues d’aigua

En aquest cas l’aplicació i el càlcul de la quota variable, prèvia acreditació de la fuga i del pagament del cànon, corresponen a l’Administració tributària. Des de l’1 de gener de 2018 aquesta regla excepcional per als casos de fugues d’aigua només es pot aplicar una vegada cada tres anys.

En els casos de fugues d’aigua, el consum que s’ha de tenir en compte per l’aplicació de la quota variable en funció de l’escala per blocs  és la mitjana del consum corresponent als 12 mesos immediatament anteriors. Sobre la diferència entre el consum efectiu i aquesta mitjana  s’aplica la quota variable general.

Des de l’1 de gener de 2020 s’ha d’entendre que s’ha produït una fuga d’aigua quan se superi en més de 80 metres cúbics mensuals i, a més en més d’un 40% el consum corresponent al mateix període de l’any anterior.
En el cas en què la fuga d’aigua afecti a més d’un període dels facturats pel substitut, aquesta regla excepcional només s’aplica al període en el que el consum hagi estat superior.     .

Per sol·licitar la devolució de part de la quota variable del cànon que resulti amb l’aplicació de la quota variable en cas de fugues s’han de presentar els models “cànon de sanejament d’aigües (sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts)” i “Declaració responsable de veracitat de les dades bancàries aportades” i adjuntar la documentació següent:

-     Fotocòpia DNI de la persona sol·licitant.

-     Rebuts que incloguin la quantitat a retornar.

-     Informe de l’empresa o entitat subministradora on consti el període, la data i  la quantitat d’aigua (m3) que estima abocada per motiu de la fuga o pèrdua.

L’empresa  o entitat subministradora ha de certificar l’ingrés de les quotes del cànon de sanejament d’aigües del  període pel titular del subministrament, així com que no ha fet cap devolució  posterior i que les esmentades quotes han estat declarades i ingressades al Govern de les Illes Balears

-     Còpia dels rebuts del darrer any anterior al període pel qual es sol·licita la devolució.

-     Factura i data de reparació.

-     Comunitats de propietaris: número d’usuaris o unitats (habitatges,locals comercials...).

-     Establiments hotelers: número de places.

Els models i la documentació a presentar són  a l’apartat “Descàrrega d’impresos i formularis” (pitjau aquí).

Bonificació subjectiva

Bonificació  del 75 % de la quota fixa corresponent a habitatges, quan el contribuent no disposi d'ingressos anual atribuïbles a la unitat familiar superiors al salari mínim interprofessional multiplicat pel coeficient 1'25.

Aquesta bonificació no s’estendrà a més d’un habitatge dels posseïts pel seu titular.

Quan en una unitat familiar hi hagi més d’un ingrés, el més elevat s’ha de computar pel seu valor íntegre, i els restants ingressos de la unitat familiar, pel 50% del seu valor. 

Els requisits exigits per al gaudi de la bonificació s’han d’haver complit dins l’any natural anterior al que se’n sol·liciti l’aplicació.

El contribuent que gaudeixi d’una bonificació subjectiva ha d’acreditar cada tres anys les condicions. El termini per a l’acreditació finalitzarà el 31 de gener següent al qual hagin transcorregut tres anys des de l’anterior concessió de la bonificació subjectiva.  En cas  de no acreditació, el contribuent perd la bonificació subjectiva.

Aquest bonificació s’ha de fer efectiva mitjançant el descompte en cada rebut de les quanties que siguin procedents.

El model de sol·licitud i la documentació a presentar són a l’apartat “Descàrrega d’impresos i formularis” (pitjau aquí).

Els documents  que s’han d’adjuntar a la sol·licitud són :

De la persona sol·licitant:

Per  a cada membre de la unitat familiar:

- Certificat de convivència expedit per l’Ajuntament.
- Còpia de la declaració de IRPF del darrer any de tots el membres de la unitat familiar.
- Certificat de l’Agència estatal de l’administració tributària (AEAT)  en cas de no presentar declaració IRPF de tots el membres de la unitat familiar.
- Detall dels ingressos de cada membre de la unitat familiar en el cas de presentació conjunta de la declaració IRPF.

Bonificació objectiva

Bonificació del 50% sobre la quota meritada en auqelels zones que no comptin amb depuradores de servei.

Quan es deixin de complir les condicions que varen justificar la bonificació objectiva, el contribuent i el substitut del contribuent l’hauran de notificar a l’administració tributària.

El model de sol·licitud i la documentació a presentar són a l’apartat “Descàrrega d’impresos i formularis” (pitjau aquí).

Els documents que s’han d’adjuntar a la sol·licitud són:

Bonificació reutilització d’aigua depurada

Bonificació del 50% sobre les quotes mensuals del cànon meritades pel subjecte passiu, sempre que el 60% o més de l’aigua consumida provengui de la reutilització d’aigua depurada.  Aquesta bonificació no és aplicable als subjectes passius que determinin la quota variable de l’impost amb el sistema d’estimació objectiva a l’activitat d’ explotació de camps de golf.

Bonificació jardins històrics

Bonificació del 75% sobre la quota corresponent a jardins històrics.

Declaració liquidació pel substitut de contribuent

El substitut del contribuent ha de presentar trimestralment, per cada municipi que abasti, una declaració liquidació corresponent a la facturació que, en concepte de cànon, hagi repercutit durant el trimestre immediatament anterior.

L'obligació de presentar la declaració liquidació és mensual per a aquells substituts del contribuent el volum de cànon dels quals repercutit durant l'exercici impositiu immediatament anterior, superi els 72.121,45 euros.

Aquells altres substituts de contribuents el volum de cànon  repercutit dels quals durant l'exercici impositiu immediatament anterior no hagi superat els 721,21 euros, només han de presentar una declaració liquidació anual.

A les declaracions liquidacions s’han d’ingressar les quotes repercutides pel 100% de l’ import facturat dins la declaració liquidació corresponent a cada període.

Si en aquests períodes de temps no ha fet cap facturació, també ha de presentar  la corresponent declaració liquidació i consignar-hi la base imposable i quota tributària zero. La manca d'aquesta declaració liquidació, serà qualificada com a infracció tributària simple i sancionada d'acord amb el que estableix la Llei General Tributària.

El substitut del contribuent ha de presentar una declaració resum anual abans del 28 de febrer de l’any següent.

En la darrera declaració liquidació de l’exercici es poden incloure els imports corresponents als saldos de cobrament dubtós que hagin adquirit aquesta condició en l’exercici a què es refereixi aquesta declaració liquidació, i també els declarats en exercicis anteriors i cobrats en aquest darrer exercici, llevat dels que derivin del règim d’estimació objectiva. 

S’entenen  per  saldos  de  cobrament  dubtós  els crèdits derivats de les quotes del cànon de sanejament d’aigües que els contribuents no paguin als substituts quan es produeixi  qualsevol de  les  circumstàncies següents:

a) Que, amb  posterioritat  a la  meritació de  les  quotes  repercutides, el deutor sigui declarat en situació de concurs.

b) Que  hagin  transcorregut   sis  mesos  des   de  la  meritació  de  les  quotes repercutides sense que s’hagin pogut cobrar totalment o parcialment.

c) Que els crèdits  corresponents a  les  quotes  repercutides  s’hagin  reclamat judicialment o siguin  objecte  d’un  litigi  judicial  o  procediment  arbitral de  la solució dels quals depengui el cobrament.

No obstant l’anterior, no es poden incloure les quotes del cànon de sanejament relatives a crèdits que gaudeixin de garantia real o que estiguin garantits amb un  contracte  d’assegurança  de  crèdit  o  de  caució,  ni  les relatives a crèdits deguts o garantits per entitats públiques.

Les quotes corresponents als saldos de cobrament dubtós declarades i que es cobrin  posteriorment  s’han d’incloure en la  darrera declaració liquidació corresponent a l’exercici de cobrament, sempre que l’Agència Tributària de les Illes Balears no hagi notificat al substitut l’acte pel qual resolgui exigir directament al contribuent aquestes quotes.

En tot cas, l’exercici a càrrec dels substituts del contribuent del dret a la inclusió dels saldos de cobrament dubtós està condicionat al compliment dels requisits següents:

a) Que la condició de cobrament dubtós  del crèdit  quedi reflectida en els llibres registres que exigeix la normativa reguladora de l’ Impost sobre el valor afegit.

b) Que la comptabilitat del substitut permeti identificar els saldos de cobrament dubtós anotats en els comptes específics per a crèdits per repercussió de cànons o tributs, amb el desglossament que sigui necessari en cada cas.

c) Que el substitut hagi expedit i tramès al contribuent una nova factura o document substitutiu en els quals es rectifiquin o, si s’escau, s’anul·lin les quotes repercutides, quan així ho exigeixi la legislació reguladora de l’ Impost sobre el valor afegit.

d) Que el substitut presenti davant l’Agència Tributària de les Illes Balears, juntament amb la declaració resum anual, una comunicació específica amb el detall dels saldos esmentats, de manera que l’Agència Tributària pugui exigir aquestes quanties als contribuents d’acord amb la legislació tributària. En aquesta comunicació s’ha de fer constar que el saldos no es refereixen a quotes del cànon de sanejament relatives a crèdits que gaudeixen de garantia real o que estiguin garantits amb un contracte d’assegurança de crèdit o de caució, ni relatives a crèdits deguts o garantits per entitats públiques, i s’ha d’adjuntar la documentació justificativa següent:

1r. Una còpia de les factures o dels documents substitutius en què es rectifiquin

les quotes impagades, en els casos en què la legislació reguladora de l’Impost sobre el valor afegit exigeixi la rectificació d’aquestes factures o documents substitutius, com també, en tot cas, una còpia de les factures o documents substitutius inicials.

2n. Una còpia de la documentació justificativa del requeriment judicial o extrajudicial que s'hagi fet al contribuent per exigir-li la quota o les quotes impagades, en el cas que hagin transcorregut sis mesos des de la meritació de  les quotes repercutides. En el cas de requeriments extrajudicials, la documentació justificativa ha d’acreditar el contingut del requeriment i el fet de la notificació efectuada o degudament intentada.

3r. En el cas de concurs, la còpia de la interlocutòria judicial de declaració de concurs del contribuent o el certificat del registre mercantil, si s’escau, que l’acrediti.

4t. En el cas de crèdits litigiosos, els documents que acreditin que el creditor ha instat el cobrament del crèdit mitjançant una reclamació judicial o un procediment arbitral.

Els substituts del contribuent poden optar per un règim d’estimació objectiva de saldos de dubtós cobrament, les característiques del qual són:

-     Aquest règim és aplicable a tots els substituts dels contribuents, llevat  que hi renunciïn  de manera expressa mitjançant una declaració que s’ha de presentar davant l’Agència Tributària de les Illes Balears el mes de desembre de cada any, amb efectes sobre la darrera declaració liquidació  l’any corresponent.

-     Aquest règim està condicionat al compliment dels requisits :

a) Que la condició de cobrament dubtós del crèdit quedi reflectida en els llibres  registres que exigeix la normativa reguladora de l’ Impost sobre el valor afegit.

b) Que la comptabilitat del substitut permeti identificar els saldos de cobrament dubtós anotats en els comptes específics per a crèdits per repercussió de cànons o tributs, amb el desglossament que sigui necessari en cada cas.   

-     No s’apliquen les normes relatives a la inclusió de les quotes cobrades posteriorment.

-     S’han de declarar els saldos de dubtós cobrament d’exercicis anteriors al 2013 que s’hagin cobrat.

-     En la darrera declaració liquidació de l’exercici es poden imputar com a saldos de cobrament dubtós de l’exercici anterior les quanties que resultin d’aplicar els percentatges que s’indiquen a continuació, segons l’import de les quotes que s’han d’ingressar en l’exercici corresponent:

Model 656 (declaració liquidació períodes)

S’ha d’indicar el número d’ordre de la declaració liquidació dins l’exercici, d’acord amb les taules següents:

-          Substituts obligats a presentació mensual

 
-          Substituts obligats a presentació trimestral :

 -          Substituts obligats a presentació anual:

Model 666 ( declaració resum anual)

Presentació abans del 28 de febrer de l’any següent a l’exercici que es declara.

S’han d’indicar les quatre xifres de l’any el qual es declara, per  exemple 2022A.

Sobre de la declaració resum anual

S’han d’incloure els “ exemplars per al sobre de la declaració liquidació anual” dels models 656 i 666.    

Formes de presentació i de pagament:

El pagament s’ha realitzar a les entitats financeres col·laboradores autoritzades. En  el supòsit de declaracions sense ingrés s’ha de presentar directament en els  Serveis Centrals o Delegacions Insulars segons el municipi que abasti el substitut del contribuent.

La presentació del sobre anual  és en els  Serveis Centrals o Delegacions Insulars, segons el municipi que abasti el substitut del contribuent,  o bé  a les entitats financeres col·laboradores autoritzades. En el cas de declaracions sense ingrés s’han de presentar directament en els  Serveis Centrals o Delegacions Insulars en segons el municipi que abasti el substitut del contribuent.

La presentació i el pagament o la presentació es pot efectuar de manera telemàtica mitjançant la pàgina de presentació i pagament de l’ATIB (pitjau aquí).

La presentació i el pagament telemàtic de les declaracions liquidacions és obligatòria per a tots els subjectes passius que superin l’ import net de la xifra anual de negocis de 100.000euros, deduït dels comptes aprovats corresponents a l’últim exercici comptable tancat. Així mateix, els subjectes passius hi estaran obligats en el cas que superin l’ esmentada xifra anual de negocis en un exercici comptable, amb efectes a partir de la primera autoliquidació corresponent a l’any natural immediatament posterior al de l’aprovació dels comptes de l’ esmentat exercici.

Això no obstant, els subjectes passius que estan obligats a la presentació i el pagament telemàtic de les esmentades autoliquidacions, deixaran d’estar-hi obligats en el cas que no assoleixin l’ esmentada xifra anual  de negocis en un exercici comptable, amb efectes a partir de la primera autoliquidació corresponent a l’any natural immediatament posterior al de l’aprovació dels comptes de l’ esmentat exercici. 

Els  altres subjectes passius poden fer servir el sistema de presentació i pagament telemàtic  de forma voluntària.

Declaració i liquidació i ingrés directe a càrrec del contribuent

S’ha d’entendre quan la persona consumidora no estigui connectada a la xarxa de subministrament d’aigua i no aporti les factures amb la repercussió del cànon de sanejament  corresponent, si afirma que la rep d’algun particular o transportista.

Els titulars d’immobles urbans subjectes a l’ impost sobre béns immobles que no estiguin connectats a xarxes d’abastament d’aigua, com també aquells titulars d’aprofitaments privatius d’aigües públiques estaran obligats a presentar una declaració d’alta pel cànon de sanejament d’aigües dins el termini de sis mesos des que comenci la subjecció a l’ esmentat cànon.

El model de sol·licitud i la documentació a presentar són a l’apartat “Descàrrega d’impresos i formularis” (pitjau aquí).

Els serveis de gestió tributària del cànon de sanejament han de formalitzar l’alta en el padró de contribuents a tots aquells que no estiguin connectats a xarxes de subministrament d’aigües i que  no hagin complit el deure de declarar i han de practicar, d’ofici, la liquidació tributària pels períodes tributaris no prescrits.

Des de l’1 de gener de 2023 s’estableix l’obligació dels contribuents  de presentar una declaració tributària  referida a l’exercici fiscal anterior o a 31 de desembre de l’any anterior  sempre que es modifiquin  elements declarats anteriorment i  en la qual constin tots els elements necessaris per a la liquidació del cànon.  Aquesta declaració s’ha de presentar abans del 28 de febrer de cada any.  

L’ATIB practicarà la liquidació  del tribut corresponent  a un període fins a un any natural.  

Règim estimació objectiva quota variable per l’ús d’aigua depurada en els camps de golf

-     Aquest règim només és aplicable a l’ús d’aigua depurada en els camps de golf. No s’aplica a altres usos d’aigua depurada. Tampoc s’aplica a altres tipus d’aigua ni a altres usos (bar, restaurant, escola esportiva, comerços...).

-     És aplicable a tots els contribuents que explotin els camps de golf, llevat que renunciïn  de  manera expressa mitjançant una declaració que s’ha de presentar el primer trimestre de l’any.

-     El contribuent ha de presentar una  declaració tributària amb tots els elements necessaris per a la liquidació el mes d’abril de cada any, sempre que es modifiquin elements ja declarats anteriorment.

-     El mes de juny de cada any, l’Agència Tributària de les Illes Balears ha de practicar una liquidació parcial a compte pel 60% de la quota estimada en funció de la tarifa aplicable al camp de golf el 31 de desembre anterior.

-     El mes de gener de cada any , l’Agència Tributària de les Illes Balears ha de practicar la liquidació que pertoqui en funció de la tarifa esmentada i  les característiques del camp de golf el dia 31 de desembre anterior, amb la deducció de la liquidació parcial a compte corresponent.

-     No s’aplica la bonificació per la reutilització d’aigua depurada als subjectes passius que determinin la quota variable de l’impost amb el sistema d’estimació objectiva.

Comunicacions tributàries

Quan una entitat subministradora proveeixi altres entitats subministradores, no ha de repercutir el cànon de sanejament, però és obligada a comunicar a l’Administració tributària , referides al trimestre immediat anterior: el volum aigua subministrat i el  receptor d’aquesta.   

Quan una entitat subministradora i els titulars de concessions administratives o d’aprofitaments privats d’aigua abastin transportistes el subministrador ha de declarar el volum d’aigua subministrada i ha d’identificar els transportistes.

Terminis presentació de les comunicacions: mesos  abril, juliol, octubre i  gener referides al trimestre immediatament anterior.

Les entitats subministradores han de comunicar mensualment a l’administració tributària la relació de titulars que es donin de baixa en el contracte de subministrament en el cas d’immobles urbans sense ser substituïts per uns altres consumidors. 

Obligacions formals

La comptabilitat dels substituts del contribuent ha de permetre determinar, en tot moment i  amb precisió, l'import del cànon de sanejament pertinent i també, que compleixen l'obligació de repercussió, sens perjudici del que estableixen el Codi de comerç i en la normativa de l'Impost sobre el valor afegit. Els substituts del contribuent han d’aplicar les obligacions formals, registrals i de facturació, regulades a la normativa de l'Impost sobre el valor afegit.

Quan l'entitat subministradora sigui l'Administració local, el cànon que s’ha fet repercutit en les persones  usuàries i l'ingrés  a la Comunitat Autònoma s’han de comptabilitzar en un compte específic d'acord amb el pla general de comptes per a les entitats locals.